MAGICLOWN EN FEMENÍ
MAGUES I PALLASSES OMPLEN EL CARTELL DE LA TROBADA D’AVUI
Els quatre espectacles del dia d’avui en el Magiclown estan dirigits e interpretats per dones. Miss Vero, Joana Andreu, Dama Inquieta, Amélie, Maga Irene son alguns dels noms que passaran per damunt dels escenaris del festival en una jornada dedicada a posar en rellevància el paper de la dona com a artista.
Segons ha relatat la regidora de Turisme de Sant Josep de sa Talaia, Mª Ángeles Mostazo en roda de premsa, aquest dia dedicat a les dones en el Festival Magiclown és un gran honor per a ella “com a política i com a dona”. Destacant el paper femení en el festival també s’han sumat les artistes que avui participaran en un programa d’actes exclusivament format per dones.
En aquest sentit, les artistes han incidit en la progressió, tímida, de la dona com a protagonista en els espectacles, tant de clown com de màgia. Fins no fa gaire temps, elles eren poc mes que “partenaires” dels mags o pallassos. A la actualitat, aquesta tendència comença a remetre, però com ha destacat Miss Vero, als espectacles de carrer son encara molt poques les dones que realitzen un espectacle en solitari.
Aquesta progressió ha d’anar acompanyada, segons ha indicat Lluna Albert, d’una completa desinhibició a més d’allunyar-se del paper “d’allò femení” i assumir cadascuna, sigui artista o no, el seu propi paper.
Am ella coincideix la maga Joana Andreu, qui ha indicat que es necessari posar de rellevància les diferències de la dona amb l’home a l’escenari per a començar així a construir un univers propi d’actuació “aprofitant qualitats com les diferents expressions corporals o la calidesa en la comunicació” respecte als tòpics dels mags, senyalà.
“Quan una dona avança, no hi ha home que retrocedeixi”
Així, amb una cita recollida a les comunitats indígenes de Chiapas, el director artístic del festival, Iván Prado, va reivindicar el per que de programar una jornada en femení al Magiclown.
El pallasso internacional ha posat, a més, de manifest que es necessària una situació d’igualtat i de major presència de la dona en el camp artístic, “al igual que en totes les facetes de la nostra vida”. En aquest sentit, va apel·lar a la “infraestructura humana del cor” des de la que el pallasso i la pallassa construeixen el mon com a referent per a una major obertura dels escenaris a les protagonistes femenines.
|
